Principis
La recèrca tematica dels libres utiliza las subdivisions de la Classificacion decimala universala (CDU).
Aquesta classificacion es bastida sus qualques principis de basa:
- o classificar tot: normalament existís pas cap de rubrica "divèrs",
- classificar en partir de contengut de documents de tractar: es doncas una classificacion ideologica, al sens vertadièr del tèrme,
- classificar en partir de çò general a çò particular.
L'ensems de las coneissenças umanas, considerat coma l'unitat, es subdevesit en desens, puèi en centens, e en contunhar aital. Los indicis de la CDU son doncas de nombres decimals desprovesits del zèro e de la virgula. Aital, 126 es classificat abans 59, que 0,126 es un nombre mai pichon que 0,59. La classificacion numerica es arbitrària pasmens se pòt far servir dins totes los païses del mond, contràriament, per exemple, a la classificacion alfabetica.
L'utilizacion dels indicis pòrta de possibilitats innombrablas, e pòt constituir aital un vertadièr lengatge documentari que exprimís, jos forma codificada, de nocions plan complèxas. Ne parlarem pas aicí.
Metòde
Tre seguir los ligams porgits dins las taulas, lo lector arribarà normalament a une lista corteta que contenant l'ensems dels libres relatius al sicut que lo pòt interessar. Tota pagina que ten tròp de referéncias se pòt aisidament subdevesir coma las precedentas. Un meteis libre que parla de tematicas divèrsas podrà segur èsser referenciat mantun còp.
Lo 0 (zèro) en fin d'un indici indica totjorn que s'agís de generalitats que pertòcan çò que precedís: l'indici 30, per exemple, gropa las nocions generalas sus las sciéncias socialas.
Atencion! Per encausa de diverses mises à jour degudas a l'evolucion de las coneissenças e de las tecnicas, la numerotacion presenta qualques irregularitats que sont pas forcément des errors!
En cas de dobte, veire Jean-Jacques MILAN
|
Divisions principalas
- 0 - Generalitats: fondamentas de la coneissença e de la cultura, bibliografias, biblioteconomia, enciclopèdias, òbras de referéncia, diccionaris, periodics, collectivitats, societats, acadèmias, instituts de recèrca, musèus, jornals, jornalisme, poligrafias, manuscriches, bibliofilia.
- 1 - Filosofia, psicologia: metafisica, filosofia, sciéncias ocultas, psicologia, logica, epistemologia, teoria de la coneissença, morala, etica.
- 2 - Religion, teologia: filosofia de las religions, òbras de referéncia, teologia dogmatica, teologia morala, teologia pastorala, glèisas, istòria de las religions e dels cultes.
- 3 - Sciéncias socialas: teorias e metòdes generals de sciéncias socialas, estatisticas, demografia, sociologia, politica, economia, drech, jurisprudéncia, legislacion, administracion publica, govèrns, afars militars, questions relativas a la consomacion e als consomaires, educacion, ensenhament, administracion dels peses e mesuras, etnologia, costumas, folclòre.
- 4 - division actualament inocupada
- 5 - Sciéncias exactas e naturalas: généralitats sus las sciéncias e la proteccion de la natura, matematicas, astronomia, geodesia, fisica, quimia teorica, mineralogia, cristallografia, geologia fisica, oceanografia, meteorologia, climatologia, idrologia, paleontologia, biologia, ecologia generala, genetica, botanica, zoologia.
- 6 - Sciéncias aplicadas, tecnologia: medecina e farmacia, art de l'engenhariá, agricultura, elevatge, economia domestica, cosina, industrias quimicas e semblantas, industrias e emplecs divèrses, informatica, industrias de la construccion des bastiments e òbras, materials de construccion
- 7 - Arts, divertiments, espòrts: ordenament del territòri, urbanisme, arquitectura, arts plasticas, musique, jòcs, espòrts, arts de l'espectacle
- 8 - Lingüistica, filologia, literatura: lengatges, formas e genres literaris, literaturas particularas,
- 9 - Arqueologia, geografia, biografia, istòria: classificacion dels estudis segon los territòris, las epòcas, las menas de documents, etc.
|
Recèrca tematica dels libres