Catalan: La família, la familha
La familha estandard
[modificar]D'un biais pro general, lo nom global es un plural del masculin
forma globala | forma normala | forma corta |
els pares: los parents | la mare: la maire i el pare: lo paire | mama: mamà e papa: papà |
els fills: los enfants | la filla: la filha i el fill: lo filh | |
els germans: fraires e sòrres | la germana: la sorre i el germà: lo fraire | |
els avis: los grands | l'àvia: la grand i l'avi (/el padrí): lo grand | jaia, jai(o), iaio, iaia (/la padrina) : mameta e papet |
els oncles: los oncles | l'oncle: l'oncle i la tia: la tanta | tiet, conco: quenque,tieta: tatà |
els nebots: los nebots | el nebot: lo nebot i the neboda: la neboda | |
els cosins: los cosins | el cosí: lo cosin i la cosina: la cosina |
Los ligams generacionals mai importants se bastisson amb lo prefix bes. Ex: besavi: rèiregrand.
La familha per maridatge
[modificar]Los noms d'aquestas personas de la familha del marit (marit, home, espòs) o de la femna (muller, dona, esposa) son plan semblants als de l'occitan.
el sogre: lo sògre la sogra: la sògra el cunyat: lo conhat |
Aqueles ligams son plan tradicionals e presents dins lo vocabulari de la vida vidanta; aital existisson de mots coma els consogres per designar los parents del gendre o de la nòra.
La familha del segond maridatge
[modificar]Coma en occitan se fa servir lo sufix -astre, -a en occitan, per indicar aquesta parentat mai recenta.
el padrastre: lo pairastre la madrastra: la mairastra el germanastre: lo frairastre la germanastre: la sorrastra |
Las personas ligadas a la familha
[modificar]Las personas ligadas per un ligam qu'abans èra essencialament religiós an un foncionar similar al de l'occitan (manca padrina rebastida sus padrí. Dins qualques endreches dels Païses Catalans lo grand èra tanben lo pairin, çò que fa qu'aqueste darrièr mot pòsca recobrir las doas possibilitats (mas es parièr dins qualques regions occitanas fin finala...)
el padrí: lo pairin la padrina: la mairina el fillol: lo filhòl la fillola: la filhòla |
Tornar a Ensenhament del catalan