Fonologia de l'esperanto

Un article de Wikilibres.

Veirem aquí la fonologia de l'esperanto.

Vocalisme[modificar]

L'esperanto presenta cinc vocalas "puras" coma en espanhòl, swahili o en grèc modèrn. Existís pas cap de diferéncia de durada, nimai de vocalas nasalas.

vocala anteriora posteriora
barrada i u
mejana e o
dobèrta a

I a tanben sièis diftongs decreissents: uj, oj, ej, aj, aŭ, eŭ (/ui̯, oi̯, ei̯, ai̯, au̯, eu̯/).

Ja qu'existisson pas que cinc vocalas, se tolera un bèl nombre de variacion. Per exemple, [e] en general pòt variar entre [e] (valent a dire coma la é, e tampada del francés) fins a [ɛ] (la è, e dobèrta del francés). Aquelas realizacions dependon plan sovent de la lenga nadiva del locutor. Es possible a mai qu'existisca una glottal stop entre de vocalas en contacte dins la parla de qualques personas, particularament quand las doas vocalas son las meteissas, coma dins heroo "eròi" ([he.ˈro.o] o [he.ˈro.ʔo]) e praavo "reiregran" ([pra.ˈa.vo] o [pra.ˈʔa.vo]).

Consonantisme[modificar]